Jordi Adell: edu & tec

En defensa de l’educació pública


Alguns professors i professores del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I hem signat aquest article, publicat al periòdic Levante el diumenge 12 de febrer de 2012.

En defensa de l’educació pública

El professorat, investigadors i investigadores, signants, membres del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I, volem mostrar públicament el nostre rebuig a la política neoliberal educativa, impulsada des dels governs central i valencià, que s’està duent a terme en matèria educativa.  Els Estatuts de la nostra Universitat ens recorden que ens hem de comprometre amb la defensa de l’educació crítica i amb el desenvolupament de la societat civil. Seguint  Paulo Freire recordem que els problemes relacionats amb l’educació, a més de problemes pedagògics, són sempre problemes polítics i ètics

Totes i tots els signants som especialistes de la universitat pública en els diversos camps de l’educació. Denunciem que el govern valencià ha estimulat el creixement de l´educació concertada, és a dir de l´empresa privada, en detriment de l´educació pública a la qual ha restat recursos econòmics per a destinar-los a la privada concertada. Consegüentment ha oblidat la seua obligació política de defensa de l´educació pública com a bé social que s´ha de defensar i millorar. El nombre de col.legis privats i concertats al País Valencià en els últims deu anys ha crescut gairebé el 100%. L’oferta de places privades concertades ja suposa el 40%, enfront del 60% de l’oferta pública. . També s’ha cedit gratuïtament sòl públic a l’educació privada en lloc de prioritzar als centres públics  que pateix l’amuntegament d’alumnat superant la ràtio de qualitat i molt d´estudiantat escolaritzat en barracons.  Així mateix no s’ha cuidat l’obligació amb la defensa del valencià, una llengua minoritzada, afavorint una situació social de diglòssia.

Denunciem el deteriorament i desmantellament progressiu de l’educació pública valenciana mitjançant retallades que paralitzen la bona marxa dels centres. Aquestes retallades suposen un retrocés en els drets socials, entre els quals  es troba l’educació. La reducció de professorat i de pressupost suposa una pèrdua de qualitat educativa que està lligada, a més, a la precarització de les condicions laborals de gran part del professorat en tots els nivells educatius. . Aquesta mateix retallada i retrocés en drets socials va unida a una situació de crisi que afecta les famílies del nostre estudiantat i al dret a un futur treball digne de l’estudiantat que condiciona les seues expectatives professionals i els projectes vitals de la infància i la joventut valenciana i , especialment, de les persones que pateixen exclusió social. Volem recordar que l’educació pública és la que ha aconseguit l’escolarització de tota la població,  inclosa la població que pateix exclusió social. També volem recordar que el 86% de l’alumnat immigrant està en centres públics.  L’esforç d’integració es fa doncs, gairebé exclusivament, amb finançament públic. En cap dels països amb millors resultats educatius s’ha retallat mai l’educació ; a més els seus centres educatius disposen dels recursos necessaris per a desenvolupar una educació de qualitat i ,en tots, és bàsic el finançament econòmic.

Com a investigadors i investigadores recordem que la nostra recerca té un caràcter públic i socialment ha d’estar compromesa amb la transformació social democràtica, ha de revertir socialment. Per tant denunciem les retallades que obliguen a tancar línies de recerca de la universitat pública lligades al desenvolupament de la societat, a la sanitat i que fins i tot comporten l’emigració de molts i moltes investigadors joves que, a més, suposen un capital humà i cultural que es va a desaprofitar. També recordem que la transferència del coneixement que generem no ha de prioritzar a les empreses exclusivament sinó que ha d’anar enfocada cap al bé comú de la societat, a un compromís ètic de la ciència. També recordem que la innovació educativa no es pot enfocar des d’una visió reduccionista, considerant-la una simple metodologia, sinó que implica un posicionament educatiu concret lligat a la transformació de desigualtats educatives i socials per al conjunt de la ciutadania.

Denunciem accions com el canvi de l’assignatura d’educació per la ciutadania que cap societat democràtica hauria de prohibir, per l’assignatura d’educació cívica i institucional. La finalitat de l’educació és ajudar a les persones a formar-se críticament per a poder decidir lliurement, des d’arguments de raó, des de la llibertat responsable. . Les democràcies necessiten, per a tenir un futur democràtic, una ciutadania amb formació democràtica per a poder conviure en una societat diversa, entenent la diversitat com a riquesa des del compromís i la solidaritat. I això mai és adoctrinament, és formar una ciutadania crítica i responsable. Denunciem, a més, que el canvi de continguts obeeix a la pressió, en un estat aconfessional ,dels bisbes catòlics espanyols.

Denunciem que les reformes educatives no obeeixen a experiències educatives que han demostrat en la comunitat científica resultats òptims en la transformació de desigualtats educatives ; les reformes obeeixen a opcions dels grups polítics en el poder (en el cas del País Valencià denunciem que des de la Conselleria d’Educació s’ha tractat d’autèntics despropòsits educatius). En la proposta de reforma segueixen defensant-se propostes que seguiran afavorint el fracàs escolar.

Com a formadors i formadores de professorat denunciem la mercantilització de l’educació pública, afectada per polítiques de quasi-mercat, per models empresarials de planificació i control de qualitat que aguditzen les desigualtats en el sistema educatiu, la precarització del nostre treball. Retallar en educació és retallar en futur perquè l’educació és sempre una inversió en desenvolupament social, cultural i econòmic.  A tot el professorat se’ns exigeix ​​treballar més, cobrant menys, tenim el sou congelat i una pujada de l’IRPF. En molts casos ja venim treballant a cost zero per poder tirar endavant temes educatius i investigadors que d’altra manera seria impossible sostenir.  Aquesta situació s’invisibilitza en massa ocasions.

Mentre la ciutadania pateix retrocessos en avenços socials, els causants de la crisi segueixen obtenint guanys, sense que se’ls exigisca cap responsabilitat pública, mentre el nombre de persones aturades augmenta desorbitadament. Per això exigim que s’apliquen les alternatives que diversos grups i moviments socials i investigadors ja han plantejat i que no han estat considerades.   Demanem que es regulen mesures efectives que penalitzen a aquelles persones que entenen la seva activitat política, en lloc de com un servei públic, com una ocasió de lucre personal i de corrupció; que es regulen mesures per a evitar estratègies legals per les quals aquelles persones que tenen més recursos econòmics no paguen més; que es perseguisca el frau fiscal i l’evasió d’impostos a paradisos fiscals. Així ho ha demanat la ciutadania amb una manifestació que el dia 26 gener 2012 va reunir 30.000 persones als carrers de Castelló.

Per tot  el que ací hem exposat reiterem el nostre compromís amb la defensa de l’educació crítica i el desenvolupament sostenible de la societat civil. Perquè volem futur per a l’educació pública, futur per a una societat lligada a l’educació democràtica. Perquè volem futur per al nostre estudiantat.

Signants:

Consol Aguilar Ródenas, Juan Pedro Navarro García , Josep Cristià Linares Bayo, José Juan Sidro Tirado, Jordi Adell Segura, Carlos García García, Joan Ortí Ferreres, Manel Collado i Vergara, Isabel Piquer Gumbau, Ramon Cardona Pla,  Carlos Hernando Domingo, Odet Moliner García, Manel Martí Puig, Encarna de la Cruz Bou.

Categories: Blog, Política educativa

Cómo cargarse una actividad de aprendizaje colaborativo » « Death by PoWERTpoint

2 Comments

  1. Hacemos bastante por defender la Educación pública?, sinceramente creo que de palabra y manifestaciones, si, sin lugar a dudas, pero en la práctica, NO, y me explico….

    ‎…seguimos hablando de curriculums cerrados, de exámenes, de doctorados, de la misma educación de siempre…y con ello…creeis que se puede cambiar la educación?…creo que no, la verdad….no podemos con una mano, defender la Educación pública, y con la otra defentder los mismos postulados de siempre-eso si, con la bandera de la innovación, una innovación que son parches sobre parche…pero que ya nos va bien, es más cómodo, no arriesgamos nada de nada…

    …hace falta algo más, dar alternativas y defenderlas a capa y espada…para ello disponemos de instrumentos como las Redes Sociales, por decir algo…., en fin, mi vena disruptiva sale a relucir, pero es real y nunca callaré…guste o no guste…

    ‎…y también pregunto…quien es la autoridad competente en Educación, el nuevo gobierno de España y/o aquellos que quieren más de lo mismo porque ya les va bien, eso si, sacando la bandera de la innovación???…juandon

    (y suscribo todo lo del artículo, ya que he tenido que sufrir en mis carnes el acoso del poder político-educativo)

  2. Me uno a la iniciativa y contáis conmigo en el compromiso con la defensa de la educación crítica y del desarrollo sostenible de la sociedad civil. Porque yo también quiero un futuro, a poder ser mejor que el “presente”, para los mios, para l@s estudiantes que tengo a mi alrededor, y para todos los ciudadanos del planeta conectado. Anem!!
    Josi

Comments are closed.

Copyright © 2014 Jordi Adell: edu & tec

Theme by Anders NorenUp ↑