Copio aquí dos documentos recientes sobre la postura de mi universidad sobre la LOMCE: 1) el comunicado del Rectorado de la Universitat Jaume I respecto a la LOMCE (22 de mayo de 2013); y 2) el manifiesto de la Junta de Centro de la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales (mi facultad) contra la LOMCE.

En relación a este tema, la web Por otra política educativa recoge la declaración Por otra política educativa y permite la descarga del libro gratuito que lo desarrolla. Además incluye una interesante sección de materiales para el debate.

COMUNICADO DEL RECTORADO RESPECTO A LA LEY ORGÁNICA PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD EDUCATIVA (LOMCE)

El Consejo de Dirección de la Universitat Jaume I, en la sesión del 21 de mayo, siguiendo el mandato del Consejo de Gobierno del día 17 de de mayo de 2013, ha acordado hacer el siguiente comunicado respecto a la Ley Orgánica para la Mejora Calidad Educativa (LOMCE).

Esta es la séptima reforma educativa desde la instauración de la democracia a nuestro país. Cada gobierno central ha hecho su ley, pero sin tener en cuenta las opiniones y la experiencia de los profesionales que cada día están en las aulas. Es incomprensible que en casi 40 años los grandes partidos políticos hayan sido incapaces de tratar la educación como una cuestión de estado, consensuando una política educativa a largo plazo y primando los criterios técnicos sobre los políticos. Gran parte de los problemas actuales del sistema educativo vienen de esa falta de voluntad política.

Aunque toda la comunidad educativa somos conscientes de las debilidades de nuestro sistema y consideramos imprescindible hacer una reflexión profunda alrededor de la educación, también creemos que el contexto actual de profunda crisis económica y de grandes recortes en la enseñanza pública no es el más adecuado para imponer un cambio que necesariamente se hará con menos recursos. Un planteamiento político que no considere la educación como una inversión en lugar de un gasto no está enfocando el problema de la manera adecuada, y está destinado al fracaso.

La Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) se ha hecho sin la participación activa de los profesionales de la enseñanza, lo cual hace dudar de su éxito. Además, es una ley que ha incidido en aspectos puramente ideológicos, y algunos casos sectarios, que nada tienen que ver con el proceso de aprendizaje ni con la mejora de las metodologías docentes, como por ejemplo la potenciación de la asignatura de religión que pone en cuestión el laicismo que tendría que tener la educación pública, la promoción de la separación por sexos, creencia o procedencia, y el ataque al modelo de inmersión lingüística y la vulneración de las competencias autonómicas. Esto ha supuesto una serie de manifestaciones públicas por parte de los profesionales de la enseñanza, de los padres y del estudiantado, lo cual es una muestra muy clara de que no ha habido diálogo ni consenso.

Por todo esto, desde el Consejo de Dirección de la Universitat Jaume I se pide la retirada de la LOMCE y se hace un llamamiento a los grandes partidos, y en particular al que tiene responsabilidad en el gobierno, para que consideren la educación como una cuestión de estado que tiene que ser tratada y coordinada con los profesionales de la educación.

MANIFEST DE LA JUNTA DE CENTRE DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS DE LA UNIVERSITAT JAUME I CONTRA LA LOMQUE

La Junta de Centre de la FCHS, en sessió extraordinària de 22 de maig de 2013, acorda fer públic el següent manifest sobre l’Avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa:

La FCHS posa de manifest el rebuig més absolut a la LOMQUE, una llei que va en contra dels principis bàsics de l’educació perquè:

– Durant la seua elaboració s’ha obviat el diàleg amb la comunitat educativa i no s’ha buscat el consens social i polític necessari.

– En la seua aplicació, s’evidencia un tarannà clarament autoritari ja que no atorga al professorat cap autonomia i s’articula al voltant d’un sistema de revàlides obsolet. Es tracta d’ instruments de caràcter segregador i excloent, l’objectiu del qual no és mesurar l’aprenentatge i el progrés, sinó oferir trucs a l’estudiantat per a superar proves internes i externes. En definitiva, un sistema al servei d’un model meritocràtic i classista.

– Vulnera la igualtat d’oportunitats, permet la separació per sexes, creences i procedències, aspectes ja consagrats en la Declaració Universal dels Drets dels Infants de 1959 (Nacions Unides). Així, la llei traspua una ideologia clarament mercantilista i elitista, on l’adoctrinament religiós instigat des de la Conferència episcopal ocupa un lloc impropi de les societats actuals en detriment de la formació ètica i cívica.

– Prioritza el treball aïllat de capacitats enfront del desenvolupament del pensament complex i afavoreix l’aprenentatge individualista i competitiu enfront de l’aprenentatge cooperatiu, amb la qual cosa el centre docent es converteix en una màquina de generació de treballadors i treballadores sense capacitat crítica i de treball col·laboratiu, en comptes de garantir la formació d’una ciutadania crítica i solidària.

– Atempta contra la professionalitat dels docents i contra els centres de formació de docents.

– Suprimeix la democràcia per afavorir el control extern amb la figura d’un director- fiscalitzador, professionalitzat. Relega a un caràcter purament testimonial la participació de la comunitat educativa.

– Ignora les diferències de les diverses comunitats de l’Estat espanyol i vulnera les competències educatives.

– Ignora la veritable essència de l’educació plurilingüe i la nostra realitat lingüística, que esdevé una “assignatura específica”.

– Distingeix entre assignatures importats i unes altres “que distreuen”, una concepció prototípica de l’escola ja obsoleta, una concepció que continua pensant que el més important és saber llegir, escriure, i aprendre matemàtiques, sense entendre que, si és una escola per a tothom, s’han d’oferir molts llenguatges, molts coneixements, en igualtat d’importància.

– Fa desaparèixer el primer cicle de l’educació infantil, en contra del que els experts ja han demostrat: que l’etapa més important i decisiva de les persones és la dels primers anys; és quan es posen els fonaments de tot el que es construirà, s’aprendrà i es farà al llarg de la vida. Aquesta supressió afectarà greument la igualtat d’oportunitats, que queda a l’albir del poder adquisitiu de les famílies.

– No té en consideració la majoria de les recomanacions del dictamen del Consell d’estat, moltes de les quals fan al·lusió a aspectes ja assenyalats en aquest manifest.

Per tot això, exigim la retirada de la LOMQUE i la destitució del ministre Wert pels procediments utilitzats a l’hora d’elaborar la llei. També demanem l’inici d’un veritable diàleg amb la comunitat educativa, la societat civil i totes les forces polítiques sense exclusió per poder consensuar una nova proposta basada en el respecte escrupolós a la Convenció dels Drets Humans.