Carles Bellver Torlà
Quan vaig conèixer Jordi, jo tenia dinou anys i ja sabia una mica de programar computadores, fins i tot en llenguatge d’assemblador d’un parell de microprocessadors. Però aleshores ell em va ensenyar que existien un altre tipus d’ordinadors —els Macs, difícil entendre ara quina meravella eren en mil nou-cent vuitanta i tants— i un altre tipus d’informàtica, menys esotèrica i més amable amb les persones.
Després, en acabar la carrera, hauria d’haver començat a preparar oposicions a ensenyament secundari. El que va passar és que no se’n van convocar, ni se’n convocarien en molt de temps —sempre estem en una crisi o altra—, ni es van obrir tampoc les borses de treball. De manera que vaig optar per presentar-me a una plaça del Servei d’Informàtica de l’UJI, aquesta universitat nova de trinca on Jordi era professor i ocupava una direcció tècnica o quelcom semblant (no recorde com es deia exactament el càrrec).
A partir d’aquell moment, gràcies a la seua intuïció, intel·ligència i persistència, van venir el primer servidor web d’Espanya, Dónde?, certs experiments amb missatgeria instantània que quasi ningú recorda, un dels primers LMS universitaris amb Moodle… i encara un llarg etcètera de projectes compartits durant aquests darrers trenta anys.
En resum, que jo no tenia pensat dedicar-me a aquesta feina tan divertida i que Jordi Adell, per sort per a mi, em va canviar la vida.