Francesc Esteve
Ara fa vint anys vaig tindre la gran sort de tindre’t com a profe en la carrera. Jo, que poc temps abans no tenia clar si estudiar Magisteri o Informàtica, començava amb una nova assignatura que em canviaria la vida: Noves Tecnologies aplicades a l’Educació. Eren unes classes diferents. Inspiradores, apassionades, crítiques, plenes de reptes i que, com sempre has fet, no només ens donaven recursos sinó que ens connectaven amb gent interessant d’arreu del món.
Poc després ens vas recomanar un llibre, l’Ètica hacker de Pekka Himanen. I, fruit d’aquella conversa vaig acabar de becari al CENT.
Des d’aleshores han passat moltes coses. Dinars de tesis al Delta amb la Gisbert, calçotades, i dinars d’estiu amb Conxa i Natalia. Més llibres recomanats (amb La conjura de los necios inclòs!). Hores embovat escoltant-te en xarrades de qualsevol tema que ens descobries, o d’articles que acabaves de llegir (en paper, clar!) i que encara estaves rumiant. Hores compartides de cotxe, de dalt a baix del territori (des de Novadors, a EDUTEC, JUTE, o FOLTE…). I, fins i tot, la creació del nostre grup de recerca i del laboratori.
Gràcies. Gràcies per tant i per fer-ho tot sempre tan fàcil.