Ramon Martí
Benvolgut Jordi,
Ara fa uns vint anys que vaig anar per primera vegada el CENT i vaig tenir la sort de conèixer-te. Potser no ho recordes però per a mi va ser un d’aquells moments estel·lars de què parla en Zweig al seu llibre.
M’havien parlat de tu com del savi que em vas demostrar ser. El teu coneixement i, sobretot, la teva visió innovadora em van obrir les portes des d’aquell moment al que ha estat el meu àmbit d’expertesa a nivell professional i, posteriorment, acadèmic.
Al llarg dels anys, tot i que hem coincidit en diferents escenaris acadèmics, he pogut repetir la gran experiència d’aquella primera trobada tornant de tant en tant al CENT per compartir amb tu idees i projectes. Jornades que finalitzàvem amb una paella abans d’agafar el tren de tornada. Sempre he considerat un privilegi poder mantenir aquestes trobades.
Et jubiles, però que no sigui massa. L’aprenentatge continuat de molts de nosaltres passa per llegir-te i escoltar-te. No deixis de compartir la teva necessària visió innovadora i crítica del món educatiu.
I des de ja em demano dia per tornar a fer una paella.
Una abraçada,
Ramon