Rosa Agost
AMICS INDIGNATS… PER SEMPRE
Ens vam conéixer per la indignació compartida, als anys 80. I així, ens hem anat trobant i retrobant, de tant en tant, entre indignació i indignació. Al llarg dels últims deu o dotze anys, de manera especial, les indignacions han sigut moltes i molt diverses: unes de més evidents, altres fins i tot incomprensibles. “La meua degana indignada!”. M’ho havies dit tantes vegades! I a mi, ja m’agradava. I això és el que compartim, des de fa quasi trenta-cinc anys, a petites dosis: la indignació o, si ho prefereixes, el compromís, l’empatia, la idea de justícia i equitat des del respecte a la diferència, el treball i els projectes en comú, la voluntat de saber més, de conéixer més de i compartir més el coneixement… i els dubtes. I l’UJI sempre pel mig, abans i tot d’existir. Ara, potser haurem de canviar algunes de les variables, algunes de les indignacions. Potser ja no estarem tan indignats per determinades coses però el que més m’agrada és pensar que la paraula clau del sintagma, "amics", seguirà al seu lloc, siga on siga el nou destí.
Gràcies, Jordi, per aparéixer de tant en tant en la meua vida,
Rosa