{"id":83,"date":"2008-03-23T20:50:10","date_gmt":"2008-03-23T19:50:10","guid":{"rendered":"http:\/\/elbonia.cent.uji.es\/jordi\/prensa-conferencias-etc\/les-xarxes-comunitaries-en-la-societat-de-la-informacio\/"},"modified":"2011-02-21T17:24:24","modified_gmt":"2011-02-21T16:24:24","slug":"les-xarxes-comunitaries-en-la-societat-de-la-informacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elbonia.cent.uji.es\/jordi\/2008\/03\/23\/les-xarxes-comunitaries-en-la-societat-de-la-informacio\/","title":{"rendered":"Les xarxes comunit\u00e0ries en la societat de la informaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Les xarxes comunit\u00e0ries en la societat de la informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Confer\u00e8ncia amb motiu del primer aniversari de Tinet
\nTeatre Metropol, Tarragona
\n5 d’octubre de 1996
\nJordi Adell
\n<jordi@uji.es>
\nDept. d’Educaci\u00f3
\nUniversitat Jaume I
\nCastell\u00f3 de la Plana<\/p>\n

Presentaci\u00f3<\/strong>
\nEn primer lloc vull agrair a Manel Sanrom\u00e0 i a la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria de Tarragona la invitaci\u00f3 per a dirigir-me a vost\u00e8s amb motiu del primer aniversari del Tinet. Un motiu certament alegre.
\nEn una conversa que vam tenir Manel Sanrom\u00e0 i jo aquest estiu, amb motiu dels cursos de la Universitat de les Terres de l’Ebre, li comentava que em feia la impressi\u00f3 que algunes persones no eren conscients de l’oportunitat que representa Tinet ni de la import\u00e0ncia que tenen aquest tipus d’iniciatives. Tenia jo la percepci\u00f3 subjectiva que hi ha gent que pensa que Tinet \u00e9s igual a \u201cInternet gratis\u201d i res m\u00e9s. Tamb\u00e9 li deia que Tinet hauria de ser m\u00e9s conegut a tot l’estat i que el seu exemple podia servir per a crear iniciatives semblants en altres llocs. El moviment de les xarxes comunit\u00e0ries \u00e9s extraordin\u00e0riament important en altres pa\u00efsos, Canad\u00e0 i Estats Units, per exemple. Per\u00f2 ac\u00ed no abunden realment.
\nManel em deia que s\u00ed a tot, que tenia ra\u00f3, per\u00f2 que eren poca gent, que no arribaven a tot, que Tinet era molt jove encara i que m’animara jo a escriure alguna cosa sobre el tema. Aquesta xarrada d’avui \u00e9s part del deute que vaig adquirir amb Tinet i els Tinetaires, i no pas per amistat amb Manel i altres persones del Tinet, sin\u00f3 pel simple fet que Tinet existeix, que \u00e9s una xarxa comunit\u00e0ria, la primera de l’estat espanyol i que a em sembla l’experi\u00e8ncia m\u00e9s interessant que s’ha portat a terme en aquest pa\u00eds en relaci\u00f3 amb les xarxes inform\u00e0tiques.
\nEl t\u00edtol de la xarrada, Les xarxes comunit\u00e0ries en la societat de la informaci\u00f3, indica de manera concisa el que havia pensat dir-los. M’agradaria compartir amb vost\u00e8s una s\u00e8rie d’idees sobre el futur que ens espera, apassionadament ple d’interrogants, i sobre el paper que poden desenvolupar iniciatives com Tinet.
\nLa meua tesi \u00e9s la seg\u00fcent: crec que s’acosten temps de transformacions i canvis, i que viurem dies alhora dif\u00edcils i interessants. L’anunciada societat de la informaci\u00f3 produir\u00e0 grans canvis en tots els \u00e0mbits de les nostres vides, des del treball a l’oci i el temps lliure, passant per l’educaci\u00f3, la cultura i les formes d’interacci\u00f3 social. En aquests canvis hi haur\u00e0 persones que seran atropellades i quedaran al marge, i altres que tindran la seua oportunitat. Les tecnologies de la informaci\u00f3 desenvoluparan un paper fonamental en aquestes transformacions. Iniciatives com Tinet tenen una funci\u00f3 socialment imprescindible democratitzant l’acc\u00e9s a les noves tecnologies, oferint l’oportunitat de formar-se en aquests i en altres temes, creant un espai p\u00fablic per a la informaci\u00f3, el debat i la comunicaci\u00f3 entre ciutadans, una esp\u00e8cie d’\u00e0gora electr\u00f2nica moderna on construir conjuntament la \u00abres p\u00fablica\u00bb.
\n1. Benvinguts a la societat de la informaci\u00f3<\/strong>
\nCada dia \u00e9s m\u00e9s evident que vivim en un per\u00edode de canvis profunds. Estem albirant ja un nou tipus de societat: la societat de la informaci\u00f3. Des de fa uns anys, s’han esdevingut una s\u00e8rie de transformacions que afecten la manera en qu\u00e8 produ\u00efm i intercanviem b\u00e9ns. Aquests canvis tenen fortes repercussions econ\u00f2miques, laborals, socials, pol\u00edtiques, culturals i personals. Estem passant gradualment d’una economia centrada en la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de b\u00e9ns i mercaderies a una economia basada en la informaci\u00f3 i el coneixement. Des de fa m\u00e9s de 20 anys s’est\u00e0 reduint el percentatge de treballadors empleats en els sectors primari i secundari i n’augmenta el del sector serveis. Nombrosos llibres, articles i informes (l’informe Bangemann, per citar-ne algun) han assenyalat la necessitat de prendre mesures r\u00e0pidament a tots els nivells. La ra\u00f3 \u00e9s que els referents d’aquests canvis ja no s\u00f3n les nacions-estat, sin\u00f3 tot el m\u00f3n global i interdependent en el qual les cotitzacions de la borsa de T\u00f2quio repercuteixen en l’agricultura del poble m\u00e9s lluny\u00e0 i tradicional, en un m\u00f3n en qu\u00e8 podem veure en directe per la televisi\u00f3 el que passa a qualsevol altra part de la Terra.
\nUn element clau d’aquesta transformaci\u00f3 \u00e9s la introducci\u00f3 generalitzada, aix\u00f2 \u00e9s, en el treball, en l’oci i temps lliure, en l’educaci\u00f3 i formaci\u00f3, en la salut, etc., de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (NTIC). El terme \u00abautopistes de la informaci\u00f3\u00bb, encunyat pel vicepresident dels Estats Units, Al Gore, ha fet fortuna per a referir-se a la futura infraestructura de comunicacions que integrar\u00e0 els mitjans de masses avui coneguts (com ara la r\u00e0dio, la TV i el tel\u00e8fon) amb els incipients (les aplicacions de xarxa com el correu electr\u00f2nic, els servidors hiperm\u00e8dia d’informaci\u00f3, la videoconfer\u00e8ncia, etc.) Un fet d’import\u00e0ncia capital per a aquest nou canal \u00e9s l’ampliaci\u00f3 de l’ample de banda a fi de permetre la circulaci\u00f3 d’enormes quantitats d’informaci\u00f3. Noves aplicacions, h\u00edbrids entre els sistemes unidireccionals tradicionals i el nous mitjans bidireccionals (el v\u00eddeo a la carta, per exemple) estan motivant nombroses investigacions i experimentes i aliances entre les grans companyies de les comunicacions i els productors de continguts. No hi ha setmana en qu\u00e8 no llegim alguna not\u00edcia sobre acords per a l’explotaci\u00f3 de la televisi\u00f3 per cable o intents de matrimoni entre companyies telef\u00f2niques i de continguts audiovisuals. Aquest frenes\u00ed sexual corporatiu \u00e9s un s\u00edmptoma: les grans companyies han vist el futur i estan prenent posicions per a obtenir avantatges davant els seus competidors.
\nDavall de tot aquest moviment, ho poden creure o no, hi ha el boom de la Internet, la xarxa de xarxes. Un experiment, iniciat pel Departament de Defensa dels Estats Units ara fa 20 anys, amb fins clarament militars s’ha convertit en l’esdeveniment m\u00e9s important d’aquest final de segle. La Internet funciona a nivell mental de molta gent com una esp\u00e8cies de maqueta a escala de la futura infraestructura de comunicacions. Amb els seus milions d’usuaris, quasi tots els pa\u00efsos de la Terra connectats i un \u00edndex de creixement de m\u00e9s del 10% mensual (\u00e9s a dir, es duplica en menys d’un any), la Internet \u00e9s el banc de proves de les tecnologies que veurem en el futur. La seua principal aportaci\u00f3 \u00e9s que ha demostrat la viabilitat t\u00e8cnica i la incre\u00efble acceptaci\u00f3 social d’un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de masses bidireccional: una perspectiva nova i bastant estranya per als media tradicionals, acostumats al silenci dels espectadors.
\nLa Internet preludia algunes de les coses que veurem en el futur immediat. Per\u00f2, encara que hi ha bastant consens en la idea que ens encaminem cap a la societat de la informaci\u00f3, no n’hi ha sobre les repercussions concretes que tindr\u00e0 en la nostra vida quotidiana. No sabem com afectar\u00e0 al mercat de treball, a l’educaci\u00f3 o a l’oci del futur. Sobretot perqu\u00e8 els \u00abfuturistes\u00bb (com Toffler, Gilder o Naisbitt, per citar-ne alguns) parteixen de pressup\u00f2sits diferents en analitzar l’impacte de les NTIC i, aix\u00f2 \u00e9s especialment evident, perqu\u00e8 barregen tend\u00e8ncies contrastades amb els seus propis desitjos, saturats d’ideologia, per a la societat del futur. Aix\u00ed, no \u00e9s casual que l’\u00faltim llibre d’Alvin Toffler estiga prologat pel ultraconservador Newt Gingrich.
\nDe la multitud de llibres, articles, informes, etc., que existeixen vull recomanar-los un especialment. Per diverses raons. La primera \u00e9s que tracta sobre l’impacte que tindran les NTIC en aspectes fonamentals de les nostres vides, no sobre com hem de reorganitzar la nostra empresa per a ser m\u00e9s competitius o com ser\u00e0 l’atac dels ciberterroristes al Pent\u00e0gon. La segona ra\u00f3 \u00e9s que l’ha elaborat un grup d’experts1 reunits per la Uni\u00f3 Europea. La perspectiva nord-americana del futur, tot i que \u00e9s interessant con\u00e8ixer-la, est\u00e0 molt centrada en la seua cultura i la seua realitat econ\u00f2mica. La tercera \u00e9s que, com que \u00e9s un grup de personalitats de distints camps de la investigaci\u00f3 i el coneixement, la seua visi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s matisada i fonamentada i, per tant, mereix m\u00e9s credibilitat de la d’autors individuals omniscients.
\nAquest grup, doncs, ha elaborat unes primeres reflexions sobre les repercussions socials de la futura societat de la informaci\u00f3 europea2. Espec\u00edficament, els \u00e0mbits tractats s\u00f3n: l’ocupaci\u00f3, l’organitzaci\u00f3 del treball, el futur del treball, el mercat laboral, la cohesi\u00f3 social i la qualitat de vida, la cohesi\u00f3 regional, l’educaci\u00f3 i la formaci\u00f3 vocacional, la salut, la cultura, els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses i la democr\u00e0cia.
\nM’hauran de permetre que fa\u00e7a un resum de les seues \u00abprimeres reflexions\u00bb, per\u00f2 abans, m’agradaria establir algunes premisses sobre els efectes de la tecnologia. Les idees sobre la tecnologia i els seus efecte s’alineen en un continu amb dos extrems, igualment erronis. D’una banda, la tecnof\u00edlia, l’amor desmesurat per la tecnologia, \u00e9s la postura dels qui creuen que la soluci\u00f3 de tots els nostres problemes, en qualsevol \u00e0mbit de les nostres vides individuals i col\u00b7lectives, est\u00e0 en la tecnologia. A meitat cam\u00ed entre Star Trek i La casa de la praderia, els tecn\u00f2fils ens presenten un futur d’alta tecnologia i ecologia en el qual tots podrem treballar des de les nostres magn\u00edfiques cases situades al bell mig d’un bosc.
\nA l’altre extrem, la tecnof\u00f2bia rebutja qualsevol tecnologia titllant-la de deshumanitzadora. Els tecnof\u00f2bics s’enyoren d’un passat irreal, en el qual tot era de color de rosa. Normalment es refereixen a les tecnologies noves, perqu\u00e8 les que ells usen des que eren infants no els semblen \u00abtecnologia\u00bb. Els imaginaris recurrents s\u00f3n 1984 d’Orwell amb el Gran Germ\u00e0 que no sabem si ens est\u00e0 veient en aqueix moment, per\u00f2 que controla cada minut de les nostres vides i les pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 de s\u00e8rie B en qu\u00e8 les maquines es rebel\u00b7len i prenen el comandament.
\nEntre les dues postures se situa la major part de la gent raonable. \u00c9s a dir, la que creu que la tecnologia t\u00e9 coses bones i coses dolentes. Precisar\u00e9 una mica m\u00e9s la meua visi\u00f3 del tems amb quatre afirmacions:<\/p>\n

a) En general, la tecnologia en si mateixa no \u00e9s ni completament bona ni absolutament dolenta. \u00c9s la seua aplicaci\u00f3 concreta el que s’ha de sotmetre a l’an\u00e0lisi i sobre el que s’ha de decidir.
\nb) Qualsevol innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica t\u00e9, normalment, conseq\u00fc\u00e8ncies positives i negatives al mateix temps. Res no \u00e9s completament positiu o negatiu.<\/p>\n

c) Les conseq\u00fc\u00e8ncies bones i dolentes de l’\u00fas de les tecnologies no es reparteixen de manera igualit\u00e0ria ni socialment, ni econ\u00f2micament ni tan sols geogr\u00e0ficament. La pitjor part sol tocar sempre als mateixos. Els beneficis solen estar en la part del que paga, promou i, a fi de comptes, posseeix la tecnologia.<\/p>\n

d) L’acc\u00e9s a la tecnologia \u00e9s una font de discriminaci\u00f3 que s’afegeix a altres que ja existeixen (econ\u00f2mica, pol\u00edtica, racial, social, educativa, de g\u00e8nere, etc.) i que crea efectes propis. La superaci\u00f3 de les desigualtats ha de considerar totes les fonts simult\u00e0niament.
\nA continuaci\u00f3 els contar\u00e9 algunes de les coses que diuen els experts que estan comen\u00e7ant a passar en la societat de la informaci\u00f3:
\n1.1 Ocupaci\u00f3, organitzaci\u00f3 del treball i mercats laborals<\/strong>
\nLa primera pregunta que es formula tot el m\u00f3n, evidentment, \u00e9s si les NTIC van a crear o a eliminar llocs de treball. Hi ha una enorme controv\u00e8rsia sobre aquest tema i en general sobre l’efecte de la introducci\u00f3 de noves tecnologies en la producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis. El que s\u00ed que sembla segur \u00e9s que afectar\u00e0 de manera desigual a diversos sectors. Es crearan nous llocs de treball \u00abrics en coneixement\u00bb, un terme que usen per a referir-se a llocs en qu\u00e8 s\u00f3n necessaris m\u00e9s els coneixements i les idees que la for\u00e7a o l’activitat f\u00edsica. Els robots i la informatitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 eliminaran llocs de treball mec\u00e0nics i repetitius, aquells que puguen ser realitzats de manera m\u00e9s eficient i econ\u00f2mica per una m\u00e0quina. En canvi, augmentaran les tasques creatives, col\u00b7laboratives, comunit\u00e0ries, de serveis, etc.
\nPer\u00f2 les NTIC, al contrari que la rob\u00f2tica, afectaran especialment al sector dels serveis, una reserva tradicional d’ocupaci\u00f3 en molts pa\u00efsos industrialitzats i que als Estats Units representa dues terceres parts del total de la for\u00e7a de treball. Aquest sector havia estat fins ara en certa manera \u00abprotegit\u00bb dels canvis tecnol\u00f2gics \u00abestalviadors d’ocupaci\u00f3\u00bb. En les empreses, la introducci\u00f3 de noves m\u00e0quines no involucrava els treballadors de les oficines, sin\u00f3 els de les cadenes de muntatge. Ara, les NTIC tenen a veure directament amb el seu treball.
\nPer exemple un sector directament implicat a curt termini ser\u00e0 el de les telecomunicacions a la Uni\u00f3 Europea. La desregularitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 dels operadors de telecomunicacions (les companyies telef\u00f2niques que funcionen en molts pa\u00efsos europeus en r\u00e8gim de monopoli) i l’augment de la \u00abdeslocalitzaci\u00f3\u00bb d’activitats particulars afectaran a molts treballadors d’aquest sector. \u00c9s previsible que es produ\u00efsquen reduccions de plantilles.
\nJa hem dit que la introducci\u00f3 de les NTIC afectar\u00e0 de manera desigual a distints grups de treballadors (p\u00e8rdua de treballs i erosi\u00f3 de destreses), augmentant la desocupaci\u00f3 estructural i, per tant, les dificultats perqu\u00e8 aquestes persones tornen a trobar treball sense reciclar-se professionalment. La internacionalitzaci\u00f3 dels mercats (el de treball especialment) perjudicar\u00e0 sobretot als treballadors menys formats. En un mercat laboral globalitzat, en qu\u00e8 les comunicacions juguen un paper fonamental, moltes empreses van a subcontractar treballs en pa\u00efsos en vies de desenvolupament on es paguen salaris m\u00e9s baixos. Evidentment, no tots els tipus de tasques poden ser f\u00e0cilment \u00abdeslocalitzada\u00bb. Aquelles que tinguen com a mat\u00e8ria primera la informaci\u00f3 seran les m\u00e9s f\u00e0cilment \u00abdeslocalitzables\u00bb.
\nLa relaci\u00f3 entre les NTIC i l’organitzaci\u00f3 del treball \u00e9s complexa at\u00e8s que no influeixen \u00fanicament les tecnologies: l’increment de la demanda de qualitat, la competitivitat global i la volatilitat de mercats s\u00f3n factors importants que s’han de considerar. Les empreses faran servir cada vegada m\u00e9s les xarxes inform\u00e0tics per a flexibilitzar la seua estructura i funcionament. El teletreball, b\u00e9 des de casa o des de centres ad hoc, a temps complet o parcial, pot tenir efectes positius, per exemple acc\u00e9s m\u00e9s ampli al treball o flexibilitat d’horaris, per\u00f2 tamb\u00e9 negatius, com ara l’a\u00efllament dels treballadors, la minva en la protecci\u00f3 social o condicions de treball inadequades. En aquesta l\u00ednia es preveu un augment del treball a temps parcial, de l’autoocupaci\u00f3, de la impredictibilitat de les hores de treball, dels contractes temporals o per obra, una major participaci\u00f3 de les dones, augment de les jubilacions anticipades i cada vegada menys ocupacions vital\u00edcies.
\nTreballar a casa i esborrar les difer\u00e8ncies espacials i temporals entre treball, oci i formaci\u00f3 tindr\u00e0 m\u00faltiples i insospitades conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques, socials i fins i tot psicol\u00f2giques: la nostra cultura est\u00e0 basada en una clara diferenciaci\u00f3 d’aquestes activitats. En algunes publicacions ja es parla del dret a estar off-line, \u00e9s a dir, a no estar disponible a qualsevol hora en qualsevol lloc per a l’empresa. Aquest perill, no disposar d’un per\u00edode estable de descans, \u00e9s molt real. Tecnol\u00f2gicament ja \u00e9s possible: nom\u00e9s cal engegar els ordinadors port\u00e0tils als tel\u00e8fons m\u00f2bils. Per la seua banda les empreses recompensaran amb temps lliure la disponibilitat total o les hores intempestives.
\nLa globalitzaci\u00f3 dels mercats laborals suposar\u00e0 nous desafiaments per a les organitzacions sindicals en la salvaguarda de la igualtat d’acc\u00e9s, la seguretat i l’estabilitat. Els treballadors faran \u00fas de les NTIC tamb\u00e9 per a organitzar-se sindicalment. Prompte assistirem a assemblees electr\u00f2niques. El perill no est\u00e0 tant en les NTIC com en el fet que els canvis en els aspectes espacials i temporals de l’organitzaci\u00f3 del treball assalariat donen pas a una p\u00e8rdua dels drets hist\u00f2rics dels treballadors. El teletreball no ha de ser necess\u00e0riament sin\u00f2nim de contractes basura i desregulaci\u00f3 de drets sindicals.
\n1.2 Cohesi\u00f3 social i qualitat de vida<\/strong>
\nEls endevinaires anuncies que caminem decididament envers una cultura de pantalla i sof\u00e0, i que redundar\u00e0 en un descens en la cohesi\u00f3 social (una societat de persones a\u00efllades, que resol totes les seues necessitats per mitj\u00e0 de les xarxes inform\u00e0tiques: teletreball, telecompra, 500 canals de TV, v\u00eddeo a la carta, correu electr\u00f2nic i chat, telepizza i sexes virtual) i, per tant, de la qualitat de vida. Qui haja llegit el llibre de Vicente Verd\u00fa El paraiso americano sap que en alguns llocs no estan tan llunys d’aquest panorama: els centres de les ciutats abandonades durant les nits, centres comercials gegantins als afores, a\u00efllament dels joves i ancians en barris residencials, el cotxe com a \u00fanica manera de despla\u00e7ament, dist\u00e0ncies insalvables sense vehicle propi, etc. Per\u00f2, les NTIC poden contribuir a oferir m\u00e9s serveis a nivell local, especialment educaci\u00f3 i serveis comunitaris, contribuint a incrementar el sentit de pertinen\u00e7a a la comunitat. Iniciatives com les xarxes comunit\u00e0ries tenen entre els seus objectius fonamentals incrementar el sentiment de pertinen\u00e7a a un col\u00b7lectiu amb interessos comuns i les vies de participaci\u00f3 en les formes dial\u00f2giques de resoluci\u00f3 de conflictes.
\nTot i aix\u00f2, hi ha grups socials, per exemple, els que no treballen o no estudien, que poden ser marginats de l’acc\u00e9s a les NTIC i a la formaci\u00f3 necess\u00e0ria per a utilitzar-les. Els jubilats, minories \u00e8tniques, desocupats, ames de casa, etc., corren el risc de quedar-se fora de la societat de la informaci\u00f3. Les conseq\u00fc\u00e8ncies no s’han estudiat massa, per\u00f2 si em permeten un un s\u00edmil una mica fort, seran com els analfabets d’avui: estaran apartats pr\u00e0cticament de totes les oportunitats. La premissa de les pol\u00edtiques sobre aquests temes \u00e9s l’adaptaci\u00f3 de les tecnologies a les persones i no a l’inrev\u00e9s. Aix\u00f2 implica que \u00e9s necessari adoptar mesures per a minimitzar els riscos que la l\u00f2gica de mercat imperant cree \u00abinformarginaci\u00f3\u00bb.
\nDe totes maneres, els experts de la UE afirmen que, encara que les conseq\u00fc\u00e8ncies socials i psicol\u00f2giques de la generalitzaci\u00f3 de les NTIC no s\u00f3n encara ben conegudes, la visi\u00f3 d’una societat an\u00f2nima, formada per individus a\u00efllats que sols interactuen entre si per mitj\u00e0 de les pantalles dels seus ordinadors, \u00e9s simplista i catastrofista, producte m\u00e9s de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 que d’estudis seriosos. A penes comencem a con\u00e8ixer les patologies associades als nous mitjans, per\u00f2 de segur, existeixen. Els efectes de l’estr\u00e8s associat a la sobrec\u00e0rrega perceptiva i informacional estan comen\u00e7ant a ser investigats.
\nPer\u00f2 no tot s\u00f3n riscos, l’atenci\u00f3 a la salut i la medicina tamb\u00e9 estan patint un proc\u00e9s de canvi accelerat. No nom\u00e9s la investigaci\u00f3 biom\u00e8dica avan\u00e7a molt r\u00e0pidament, sin\u00f3 que les xarxes inform\u00e0tiques estan utilitzant-se per a millorar l’atenci\u00f3 als pacients, per exemple, informatitzant l’acc\u00e9s als registres m\u00e8dics (amb les adequades garanties de privacitat) o facilitant l’acc\u00e9s a informaci\u00f3 preventiva a tots els ciutadans.
\n1.3 L’educaci\u00f3 en la societat de la informaci\u00f3<\/strong>
\nM’hauran de permetre que parle un poc m\u00e9s extensament sobre educaci\u00f3 que sobre els temes anteriors. A fi de comptes \u00e9s el meu tema (o almenys aix\u00f2 sembla creure la universitat per a la qual treballe). Segons els experts de la UE, la societat de la informaci\u00f3 \u00e9s la societat de l’educaci\u00f3. \u00c9s evident que la introducci\u00f3 de les NTIC suposa un desafiament per als sistemes de formaci\u00f3 vocacional i professional. Moltes persones necessitaran nous coneixements i habilitats en els seus llocs de treball. En aquesta l\u00ednia, no sols ser\u00e0 necessari incloure les NTIC en els curricula universitaris i en la formaci\u00f3 professional, tamb\u00e9 ser\u00e0 necessari reciclar moltes persones que avui realitzen treballs que es veuran afectats directament per la introducci\u00f3 d’aquestes tecnologies. I aquest proc\u00e9s es repetir\u00e0 durant tota la vida laboral. El ritme de canvi \u00e9s tan accelerat que moltes persones faran diversos treballs al llarg de la seua vida. Necessitaran formar-se i reciclar-se cont\u00ednuament. Per\u00f2 les NTIC no seran \u00fanicament objecte d’ensenyament\/aprenentatge: en un nombre creixement de casos seran tamb\u00e9 el mitj\u00e0 que s’utilitzar\u00e0 per a proporcional la dita informaci\u00f3. Aqueixa \u00e9s la perspectiva de la UE, que dedica quantiosos fons a la investigaci\u00f3 d’aquest tema.
\nCom a mostra de l’inter\u00e8s d’aquestes t\u00e8cniques nom\u00e9s esmentar\u00e9 que la Comissi\u00f3 Interministerial de Ci\u00e8ncia i Tecnologia (l’organisme que gestiona la major part del pressupost d’investigaci\u00f3 del nostre pa\u00eds), a trav\u00e9s del Pla Nacional d’Aplicacions Telem\u00e0tiques, ha decidit finan\u00e7ar un projecte de dos anys de durada sobre estrat\u00e8gies de formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia dirigit a PIMES, presentat per un grup d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Jaume I de Castell\u00f3, dirigits per la Dra. Merc\u00e8 Gisbert, i en el qual tinc l’honor de participar. La previsi\u00f3 \u00e9s que va a necessitar-se formaci\u00f3, presencial i a dist\u00e0ncia, per a moltes persones: les NTIC poden ser un mitj\u00e0 per a facilitar l’acc\u00e9s a la dita formaci\u00f3 per a aquelles persones que viuen lluny dels centres acad\u00e8mics o no poden disposar del temps suficient a causa de les seues obligacions laborals o familiars.
\nPer\u00f2 si ens limitem a aquesta perspectiva, el nostre plantejament seria molt pobre. No es tracta sols d’ensenyar a utilitzar les noves eines de treball. No sols les noves demandes laborals, socials i culturals requereixen l’aprenentatge de noves destreses i l’adquisici\u00f3 de nous coneixements, sin\u00f3, des del meu humil punt de vista, haur\u00edem d’intentar que les NTIC canvien algunes pr\u00e0ctiques educatives tradicionals.
\nLa instituci\u00f3 educativa (de qualsevol nivell) est\u00e0 basada en un conjunt de pr\u00e0ctiques did\u00e0ctiques que deriven del seu origen: l’escola tal com la coneixem ara va n\u00e0ixer en una societat basada en el llibre i la impremta com a forma fonamental d’emmagatzemar i difondre el coneixement. En el fons, es tracta d’un conjunt de pr\u00e0ctiques basades en el control de l’acc\u00e9s al coneixement. Una classe tradicional universit\u00e0ria, de les de dictar apunts i preguntar dubtes al final (s\u00ed, aix\u00f2 que tot hem disfrutat durant anys) \u00e9s tan sols una forma de transmetre als estudiants informaci\u00f3 en dosis mesurades per part d’un \u00absavi\u00bb. El professor \u00absap\u00bb i controla l’acc\u00e9s a aqueix saber. Els estudiants \u00abno saben\u00bb i a m\u00e9s, tampoc saben qu\u00e8 \u00e9s bo saber o qu\u00e8 haurien de saber. Els ex\u00e0mens s’encarreguen de comprovar la quantitat de saber que ha aconseguit \u00abtraspassar\u00bb el professor als estudiants (i de passada la fidelitat a l’original o ortod\u00f2xia del resultat). Sols els recordar\u00e9 que en els primers anys d’exist\u00e8ncia de les universitats, molts professors s’oposaven al lliure acc\u00e9s dels estudiants a les recentment creades biblioteques. B\u00e9, ni la impremta, ni la fotocopiadora, ni l’ordinador personal han aconseguit acabar amb aqueixa \u00abeconomia del coneixement\u00bb, \u00bfper qu\u00e8 ho hauria de fer la digitalitzaci\u00f3 del coneixement i les xarxes inform\u00e0tiques? De moment, pronunciar\u00e9 una heretgia per a horror dels bibliotecaris (espere que no n’hi haja cap ac\u00ed): avui, la major font d’informaci\u00f3 de qu\u00e8 disposem a la Universitat Jaume I (i a la Rovira i Virgili) no \u00e9s la biblioteca, sin\u00f3 la Internet. He dit la major, no la millor. Per\u00f2 tot arribar\u00e0. Els bibliotecaris s’han adonat fa temps que la base de la seua professi\u00f3 est\u00e0 canviant i s’estan reciclant molt de pressa. Les NTIC han de contribuir a democratitzar l’acc\u00e9s al saber. Per\u00f2 el proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3 de la cultura s’emportar\u00e0 per davant molts interessos creats. (Fa uns dies, en la Fira del Llibre m\u00e9s important del m\u00f3n, s’havia detectat un descens de l’inter\u00e8s pel CD ROM i un augment de la informaci\u00f3 on-line. Pot ser estem davant la mort del CD ROM? La volatilitat dels mercats associada a desenvolupaments tecnol\u00f2gics, \u00e9s una de les caracter\u00edstiques de la societat de la informaci\u00f3).
\nLa \u00abutopia informativa\u00bb de la societat de la informaci\u00f3 \u00e9s que tota la informaci\u00f3 estiga a l’abast de tot el m\u00f3n en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Accedir a la informaci\u00f3 no ser\u00e0, doncs, el problema. Potser el vertader problema de la societat de la informaci\u00f3 siga la saturaci\u00f3 de soroll en tots els canals, l’enorme quantitat de palla entre la qual haurem de trobar el gra. Per\u00f2 l’educaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s que posseir informaci\u00f3: \u00e9s tamb\u00e9 coneixement i saviesa, i aix\u00f2 no viatja pas per les xarxes inform\u00e0tiques. Els professors potser haurem de redefinir el nostre paper, sobretot si continuem veient-nos a nosaltres mateixos i comportant-nos com simples \u00abprove\u00efdors d’informaci\u00f3\u00bb.
\nAix\u00ed doncs, a m\u00e9s de llibre de text, assistirem a la utilitzaci\u00f3 massiva de multim\u00e8dies i hiperm\u00e8dies en l’ensenyament i al desenvolupament de l’ensenyament online. Sens dubte ser\u00e0 necessari millorar molt el software existent actualment i investigar sobre com s’ha de combinar adequadament la gran riquesa de mitjans i canals a la nostra disposici\u00f3. Haurem d’aplicar criteris pedag\u00f2gics a all\u00f2 que avui s\u00f3n, majorit\u00e0riament, productes d’entreteniment. Pel que fa a l’educaci\u00f3 online, s’ha d’investigar com es pot millorar la interacci\u00f3 entre estudiants i professors i entre els mateixos estudiats per a superar els problemes d’a\u00efllament i desmotivaci\u00f3 de l’actual educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia. L’aprenentatge \u00e9s un proc\u00e9s col\u00b7laboratiu de construcci\u00f3 i reelaboraci\u00f3 constant de significats. Les NTIC han de contribuir a la creaci\u00f3 de comunitats virtuals d’ensenyament\/aprenentatge.
\nL’educaci\u00f3 en la societat de la informaci\u00f3 ha de ser un factor d’igualtat social, un dret b\u00e0sic i no un producte en un mercat. Els grups amb alt risc de convertir-se en infop\u00e0ries han de ser objecte d’accions positives. Els poders p\u00fablics tenen tota la responsabilitat. La seua actuaci\u00f3 en aquest camp, m\u00e9s que protegir les sacrosantes lleis del lliure mercat, \u00e9s assegurar la igualtat de totes les persones perqu\u00e8 puguen accedir a la formaci\u00f3 necess\u00e0ria.
\n1.4 La democr\u00e0cia en la societat de la informaci\u00f3
\nLes NTIC ofereixen enormes possibilitats per a aprofundir la democratitzaci\u00f3 de la societat i la participaci\u00f3 dels ciutadans en el govern.
\nL’\u00abopini\u00f3 p\u00fablica\u00bb, aqueix concepte abstracte que sol reduir-se a all\u00f2 que opinen uns pocs directors de peri\u00f2dic i els contertulians radiof\u00f2nics, pot beneficiar-se enormement de l’amplitud, dispersi\u00f3 i immediatesa de les NTIC i convertir-se en una opini\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s p\u00fablica. Els nous mitjans, a difer\u00e8ncia dels tradicionals, s\u00f3n interactius. No sols llegim o escoltem el que diuen altres, podem participar en el debat, aportar les nostres idees, podem comunicar-nos directament amb els nostres representants pol\u00edtics, etc. Les limitacions a aquest plantejament, un mica ut\u00f2pic, no provenen tant de limitacions t\u00e8cniques com de les pol\u00edtiques i personals dels nostres representants (molts s\u00f3n aut\u00e8ntics analfabets tecnol\u00f2gics). Crec que \u00e9s necessari potenciar el ciberespai p\u00fablic, un lloc en qu\u00e8 els ciutadans puguen informar-se, puguen expressar les seues idees i opinions, fer arribar les seues propostes als seus representants i debatre amb els seus ve\u00efns les decisions dels que governen.
\nEls poders p\u00fablics tenen en les NTIC un mitj\u00e0 de fer arribar als llocs m\u00e9s allunyats informaci\u00f3 concernent als afers d’inter\u00e8s com\u00fa i una forma de prestar serveis als ciutadans. En un futur, molts tr\u00e0mits i gestions han de poder-se fer per mitjans telem\u00e0tics. No caldr\u00e0 la finestreta i la cua. La comunicaci\u00f3 administraci\u00f3-administrat ha de tecnificar-se al mateix ritme que ho fa\u00e7a la societat, no quedar-se endarrerida. Tamb\u00e9 ha d’actuar com a impulsora d’iniciatives democratitzadores i posar la tecnologia al servei dels ciutadans.
\nUn aspecte important que s’ha de considerar quan es parla de poders p\u00fablics i informaci\u00f3 \u00e9s el dels drets civils. Les m\u00e0quines ens ofereixen una enorme capacitat per a manejar informaci\u00f3. La protecci\u00f3 dels ciutadans davant d’abusos d’un poder informatitzat \u00e9s un tema actual en Internet. El dret a la llibertat d’expressi\u00f3 i d’informaci\u00f3, a la privacitat, incloent-hi l’\u00fas de l’encriptaci\u00f3 en les comunicacions privades, al control de la informaci\u00f3 que figure sobre nosaltres en bases de dades, al control d’acc\u00e9s a la dita informaci\u00f3, etc., s\u00f3n problemes que s’agreujaran en el futur. Per\u00f2, crec que a Occident tenim una llarga tradici\u00f3 de pensament sobre llibertats p\u00fabliques, des de la Il\u00b7lustraci\u00f3 fins a les modernes constitucions democr\u00e0tiques, que funcionen magn\u00edficament aplicada als nous mitjans.
\n1.5 La ideologia del discurs sobre la societat de la informaci\u00f3<\/strong>
\nNo vull finalitzar aquesta part de la meua confer\u00e8ncia sense parlar i prevenir-los sobre la ideologia que subjau a algunes de les visions de la societat de la informaci\u00f3 que circulen \u00e0mpliament en els mitjans de comunicaci\u00f3 i en documents oficials (l’informe Bangemann n’\u00e9s un bon exemple). Des d’aquesta nova ideologia de tall neoliberal, l’\u00fanica manera d’assegurar el creixement econ\u00f2mic i la competitivitat internacional en un m\u00f3n global i, per tant, el benestar de la societat, \u00e9s eliminar tota regulaci\u00f3 i deixar que el lliure mercat (global, per descomptat) impose les regles del joc. En El Pa\u00eds del passat diumenge, Alain Touraine, un soci\u00f2leg franc\u00e8s, director de l’Institut d’Estudis Superiors de Par\u00eds, publicava un article titulat La globalitzaci\u00f3 com ideologia, que els recomane vivament. Touraine escrivia:<\/p>\n

L’economia de mercat \u00e9s un mitj\u00e0, el m\u00e9s efica\u00e7, per a desempallegar-nos dels controls pol\u00edtics o administratius de l’economia, que s’han tornat paralitzadors, per\u00f2 no assegura per si mateix l’esperit empresarial, la inversi\u00f3 a llarg termini, l’augment del nivell de vida, la integraci\u00f3 i la just\u00edcia social, la satisfacci\u00f3 dels individus. El desenvolupament econ\u00f2mic i social requereix inversions, una distribuci\u00f3 equitativa del producte, la mobilitzaci\u00f3 de recursos cada vegada m\u00e9s diversos (educaci\u00f3, gesti\u00f3 p\u00fablica i privada, mobilitat dels factors i dels sistemes de comunicaci\u00f3) i fins i tot la salvaguarda dels grans equilibris socials amena\u00e7ats per divisions cada vegada m\u00e9s profundes all\u00ed on es permeten cr\u00e9ixer les desigualtats o els conflictes entre grups socials, \u00e8tnics i culturals.<\/p>\n

El missatge que he pret\u00e8s transmetre’ls fins ara \u00e9s el seg\u00fcent: la societat de la informaci\u00f3 \u00e9s a punt d’arribar. Per\u00f2 no est\u00e0 completament preformada. A pesar que moltes de les seues caracter\u00edstiques derives d’aspectes fora del nostre control com a ciutadans, dep\u00e8n de nosaltres que certes possibilitats es materialitzen o no, que es prenga un rumb o un altre. Hem de ser conscients de les conseq\u00fc\u00e8ncies de cada decisi\u00f3 i de les enormes pressions i interessos que hi ha al darrere. Potser el retrat que els he pintat semble molt definit en alguns dels seus detalls, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Tenim un ampli ventall de possibilitats que podem exercitar de m\u00faltiples formes: quan votem en les pr\u00f2ximes eleccions, en el nostre treball com docents, o com ciutadans responsables. Les NTIC, un element fonamental en la construcci\u00f3 de la societat de la informaci\u00f3, a parer de tots els analistes, s\u00f3n ja ac\u00ed, i hi s\u00f3n per quedar-s’hi. Ens ofereixen un oce\u00e0 de possibilitats, d’idees, d’innovacions. Per\u00f2 les dites aplicacions faran que parts d’aquest m\u00f3n siguen un lloc millor o pitjor per a viure, que certs col\u00b7lectius milloren la seua actual situaci\u00f3 o siguen marginats en un altre aspecte m\u00e9s, que els nostres fills tinguen m\u00e9s oportunitats de rebre una bona educaci\u00f3 o que aquesta sols estiga a l’abast dels rics, entre moltes altres coses. Per\u00f2, de veritat, gran part del que passe dep\u00e8n de nosaltres.<\/p>\n

2. Les xarxes comunit\u00e0ries en la societat de la informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

A continuaci\u00f3 els explicar\u00e9 per qu\u00e8 crec que les xarxes comunit\u00e0ries, com Tinet, s\u00f3n imprescindibles per a construir una infraestructura de comunicacions en la societat de la informaci\u00f3 a la mida dels ciutadans i no de les multinacionals dels mitjans o dels operadors telef\u00f2nics.<\/p>\n

Les xarxes comunit\u00e0ries, ciutadanes o lliures van n\u00e0ixer a finals de la d\u00e8cada dels 70 als Estats Units. El moviment s’ha est\u00e8s especialment a alguns pa\u00efsos. A Canad\u00e0 hi havia m\u00e9s de 200 en 1995 i el nombre d’usuaris es calcula que excedeix dels 600.000. Evidentment la tecnologia ha avan\u00e7at molt des de llavors. Van n\u00e0ixer com sistemes de not\u00edcies BBS (taulers electr\u00f2nics d’anuncis) i avui quasi totes ofereixen connexi\u00f3 amb la Internet i serveis estandarditzats de xarxa com correu electr\u00f2nic, dip\u00f2sits de software (FTP an\u00f2nim), not\u00edcies de la xarxa (Usenet, NetNews) o servidors hiperm\u00e8dia Word-Wide-Web. Hi ha xarxes de molts tipus, rurals i urbanes, finan\u00e7ades per donatius dels usuaris o mitjan\u00e7ant ajudes dels poders p\u00fablics, o d’empreses. Per\u00f2, a pesar de la seua evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica envers la Internet i la varietat de models organitzatius i de finan\u00e7ament, els ideals que persegueixen estan encara vigent.<\/p>\n

Una xarxa comunit\u00e0ria uneix mitjan\u00e7ant un sistema inform\u00e0tic i telem\u00e0tic a una poblaci\u00f3 localitzada en una ciutat o en un espai geogr\u00e0fic determinat. La Internet ha perm\u00e8s crear comunitats virtuals, \u00e9s a dir, conjunts de persones allunyades espacialment, per\u00f2 unides per un inter\u00e8s com\u00fa (ja sia una certa especialitat cient\u00edfica o la fabricaci\u00f3 de la cervesa casolana). Els membres d’una xarxa comunit\u00e0ria, a difer\u00e8ncia de les comunitats virtuals, formen una comunitat real i, per tant, el que els uneix s\u00f3n la s\u00e8rie de problemes que generen totes les seues activitats (treball, oci, relacions interpersonals, etc.) en un marc f\u00edsic, social, econ\u00f2mic, pol\u00edtic i cultural com\u00fa. Els membres d’una xarxa comunit\u00e0ria tenen molt en com\u00fa: la part real, no virtual o no ciberespacial, de les seues vides es desenvolupa en un mateix lloc. Comparteixen interessos, problemes i expectatives. Tamb\u00e9 es diferencien en moltes coses: les nostres societats s\u00f3n plurals i diverses, coexisteixen subcultures en major o menor harmonia, diferim en les nostres idees pol\u00edtiques, en les nostres relacions amb els altres, tenim diferents treballs o estudis, cobrem sous diferents.<\/p>\n

Les xarxes comunit\u00e0ries tenen com a referent fonamental les necessitats de la comunitat a qu\u00e8 serveixen. Des del punt de vista de Doug Schuler, un dels m\u00e9s coneguts defensor d’aquest tipus d’iniciatives, contribueixen b\u00e0sicament a quatre objectius generals:<\/p>\n