Apple iBooks Author
El passat 6 de març el Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I va organitzar un seminari titulat «Ebooks llibres de text» amb l’objectiu de analitzar l’actualitat «tecnològica» del llibre de text electrònic sense perdre de vista les implicaciones pedagògiques i els seus determinants socioeconòmics. ¿La raó? L’expectació creada per l’aparició d’un producte, iBooks Author, que, segons Apple, revolucionaria el mon del llibre de text.
A la web del CENT figuren les conclusions i les notes que vam fer servir Carles Bellver i jo mateix per a presentar els temes clau del seminari amb enllaços a documentació d’interés i un recull no exhaustiu d’eines útils per a crear, utilitzar i remesclar materials en format ebook. Totes són –o estan basades en– programari lliure.
Hola Jordi, que tal?
He llegit les conclusions sobre el seminari dels Ebooks. Estic d’acord amb el que es comenta en l’article. Les publicacions que no permeten compartir continguts em semblen opcions que neixen mortes.
El que veig a la xarxa, és la quantitat d’esforç que realitzen tants professors creant continguts i penjant-los en la seua propia web, que no deixo de pensar que són petites illes perdudes en un oceà. L’enllaç per a ser visitada depèn de tenir un contacte en Twitter per exemple, la cual cosa sempre és limitada.
No opines que seria molt més visible i útil que tots aquests profes treballessin en una mateixa plataforma lliure (de la mateixa manera que Apple però CC)?
¿Per què penses que no ho fan, perquè així és més variat, ric …, o per l’ego de tenir cadascú la seva parcel·la particular, on no s’obliga a cenyir-se a res ni ningú?
Jo en el meu camp que principalment és l’art, sí comprovo aquesta atomització i a anar cada un pel seu compte, la qual cosa en molts aspectes ens resta força per a dur un projecte potent.
Si poguessis donar-me la teva opinió, em encantarà escoltar-la.
una salutació
mercè galán
Estic d’acord: són petites illes. Les raons deuen ser variades, un polsim d’ego, un extra de llibertat per a no seguir directrius i tractar el tema com u vol, tal vegada esperem que «des de d’alt» es prenguen iniciatives, etc. Tampoc hem tingut iniciatives «globals», més enllà d’Agrega, que mereix una anàlisi apart, per a coordinar didàcticament tots els materials de suport a una assignatura o curs d’acord amb el currículum oficial. D’altra banda, a la xarxa hi han moltes coses interessants i el que tal vegada necessitem són idees sobre com utilitzar-les a l’aula. Vull dir que no necessitem més «continguts» o una mena de «llibres de text electrònics per a estudiar». Crec que necessitem idees per a projectes, per a fer experiments interessants, per a fer activitats amb eines diverses, petites investigacions, etc. i material de referència sense publicitat, contrastat i de qualitat. Estic per dir que necessitem més «llibres del mestre», amb idees i orientacions fàcilment adaptables a les característiques dels alumnes de cadascú, que llibres per al alumne, tots iguals, on està «destil·lat» tot el que «tenen» que conèixer per a l’examen. Tot açò mesclat amb les diferents concepcions dels professorat sobre l’ensenyament i l’aprenentatge, molts professors de certs nivells molt identificats amb la visió autoritària i avorrida de l’ensenyament de certs pamflets, populars fa uns anys. En resum, necessitem materials lliures en xarxa, però necessitem encara més docents compromesos i disposats a experimentar i arriscar. No creus?
Una abraçada.